Aquesta tarda tinc l'ecografia de les 12 setmanes i la "interpretació" dels primers anàlisis. Els dies passen volant, però fins que no arriba el dia de la visita no hi penso massa que diguem. M'omplen de pors, i angoixes. Últimament només sento males notícies d'embarassos de persones conegudes, i és innevitable que m'afectin. Ja sé que cada persona és un món, però no treu que estigui plena d'inseguretats. He aconseguit que la Jana mostri interés per l'embaraç, tampoc no tinc massa clar que és el que entén, però almenys avui quan li he dit d'aqui una estoneta anirem a veure el nen que la mama té a la panxa, em voldràs acompanyar? I ella no ha dubtar ni un moment i m'ha dit i tant que si, això m'ha posat molt i molt contenta. És un gran pas perquè fins ara si havia posat molt de cul amb el tema. Fa uns dies em va donar per tornar a mirar el documental del National Geographic sobre el ventre matern i em va dir que ella també el volia veure, jo la vaig deixar i vaig intentar explicar-li amb un llenguatge planer tot el que sortia al documental. I ara de tant en tant em diu, "mama vull veure la pelicula del bebe de la panxa de la mama" ;)
