Sensacions diferents

Doncs si, estic comparant molt les sensacions que vaig tenir amb l'embaràs anterior i en tinc vàries de diferents. Estic molt i molt tranquila, no sé si això serà bo o no, però amb l'altre embaràs desde que vaig saber que estava embarassada fins a la primera visita amb el ginecòleg vaig estar dels nervis, amb moltes pors, etc. I ara tot el contrari, si que estic amoïnada per saber com està tot, però també penso que no en trec res capficant-me abans d'hora, no trobeu? 

També he trobat que la panxa m'ha sortit molt més depressa, només estic de 6 setmanes i sembla que quasi estigui de 3 mesos, la roba encara em va bé, els pantalons també, però de les part de dalt ja procuro posar-me coses una mica amples perquè vaig més còmoda.

Una altra diferència és la disminució de la gana enlloc de l'augment en l'embaràs anterior. En part ho prefereixo així ja que em permet controlar-me més. En l'embaràs anterior vaig augmentar quasi 15 quilos, a veure si amb aquest augmento el que tocaria, 9-10 quilos en total.

De moment no tinc angúnies ni res, potser algun moment del dia estic amb l'estomac regirat i se'm passa quan menjo alguna cosa, però ja està.

Dimarts dia 27 de desembre tinc la primera ecografia, espero que tot estigui al seu lloc.

Per fi!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Doncs si, finalment després de 8 cicles de recerca, aquest ha estat el bo. Jo tenia molt clar que no ho estava, si si, com us ho dic, l'esperava per el diumenge dia 4 i fins i tot em vaig posar un tampax pensant amb l'arribada imminent de la regla. Com que m'havia estat prenent la temperatura durant aquests mesos i justament el diumenga va fer una baixada brusca vaig pensar, doncs ja està aqui. No em vaig desanimar ni molt menys, ja que no haviem pogut fer tots els "deures" que hagués volgut, així que ho tenia clar.

Han anat passant els dies sense que vingués la regla, no em notava especialment diferent, només els pits lleugerament més sensibles i les venes més marcades. Això ha estat el que m'ha fet sospitar més. A partir d'ara comença un llarg viatge de nou mesos que esperem que arribi a bon port ; )

Final d'un altre cicle

No sabia ben bé quin títol posar a aquesta entrada, ja que encara no sé el desenllaç del cicle. He fet aquesta entrada perquè s'ha produït un fet, que en el meu cas és insòlit. No havia fet cap entrada perquè era innecessari, ja que s'ha fet evident que la regla ha fet acte de presència els últims 5 cicles.Desde ahir tinc moltes ganes de fer pipi, i avui dissabte per la tarda al aixugar-me amb el paper ha "surtit" un filet molt rosadet, i ja he pensat jolines ja està aqui, però la següent vegada que he anat, el paper blanc nuclear. He volgut fer aquesta entrada perquè mai m'havia passat fins ara, ja que quan taco per l'arribada de la regla acostuma a ser d'un to marronós i ni molt menys rosadet. A part que de moment només noto l'abdomen una mica inflat però no tinc les típiques molèsties del síndrome pre-menstrual. O sigui que a esperar s'ha dit.

Comença a ser una mica desesperant

Per el titol ja sabreu que la marranota va fer acte de presència, va ser el passat dimarts dia 23, un dia per oblidar. Es va ajuntar el fet de la regla amb que vem haver de portar a la nostra gossa al veterinari per sacrificar-la. Es van donar un cúmol de circumstàncies que van fer que estigués molt malament, però ara ja està.

 Teniar clar que no seria arribar i tocar el cel, però quan veig que van passant els mesos i que cada cop igual doncs no deixa de ser frustrant i durant uns moments venen a la ment pensaments negatius sobre, hauré fet tard? Ja sé que 36 anys no és la fi del món ni molt menys però és molt frustrant que vagi passant el temps i que re de re. En fi ara a aixecar el cap de nou i a seguir-ho intentant que hi ha milers, o millor dir un premi ;)

Esperant novament el desenllaç del cicle, i ja en van tres

No faig més entrades perquè no hi ha res a explicar, je je je. Desde principis de cicle he fet gràfiques de control de temperatura, és curiós com es comporta el cos durant el cicle i les senyals que et dona durant el mateix. Us deixo la meva gràfica fins el dia d'avui.

Per aquells que tingueu curiositat, al principi del cicle les temperatures són relativament baixes, en el meu cas, al voltant del 36º i en el moment de l'ovulació s'observa una pujada continua o sobtada, en el meu cas continua, segons els test d'ovulació i les gràfiques vaig ovular entre el dimecres 11 i dijous 12. Després de l'ovulació les temperatures es mantenn altes fins al final del cicle, baixant novament en cas de que hagi de venir la regla i mantenint-se altes en cas d'embaràs.  Tot just han passat 5-6 dies de l'ovulació, pel que les temperatures encara es mantenen elevades.  Actualment no tinc massa molèsties, ahir vaig estar amb dolor com de regla durant el dia però avui ja està. En el transcurs d'aquesta setmana i la propera podrem saber el desenllaç del cicle. La previsió d'arriba de la regla és per el dimecres dia 24 d'agost.

Tercer cicle recerca

Finalment la matinada del dia 29 va venir la regla, com que ja l'esperava no va ser tant dur. Però comences a donar-hi moltes voltes al fet de saber quans mesos més haurem d'esperar. En fi de moment és el que hi ha i poca cosa més puc explicar.

Sembla que la panxona no vol arribar!

Ahir dimecres, amb els nervis de saber si haviem tingut sort doncs em vaig fer un test d'embaràs i va sortir negatiu. Durant la nit prèvia havia foms i tot somiat amb el moment d'ensenyar-li al meu company el test i dir-li que tornariem a ser pares, bajanades. Al veure el resultat negatiu hi va haver uns moments d'impotència i ràbia continguda que em van fer pensar i si no puc? Ja sé que no tinc perquè pensar en això, però per això mateix he fet aquest bloc, per plasmar totes les meves sensacions, ja siguin adecuades o no, les mes inquietuds siguin o no infundades. La resta del dia va ser molt més tranquil, ara només cal esperar a que vingui la regla per tornar a començar.

Experiments que podrien predir un possible embaràs

M'ha costat moltissim trobar el nom per l'entrada d'avui, però finalment l'he trobat. Us faré cinc cèntims del que he fet per arribar a aquesta conclusió. Sóc participant d'un fòrum de maternitat que es diu el Soc petit. I en un d'ells una noia tenia el presentiment que podria estar embarassada i havia sentit que si es feia un Test d'ovulació i sortia la línia marcada podria significar un possible embaràs. Es va fer un test d'ovulació als 5 o 6 dies abans de la falta i li va sortir la ombra marcada, i al dia següent se'n va fer un altre i encara va sortir més marcada, finalment a dos dies de la falta es va fer un test d'embaràs i li va sortir positiu.

 A data d'avui estic a 4 o 5 dies perquè em vingui la regla, i com que, encara em queden bastants tests d'ovulació he pensat que no hi perdria res per provar-ho, quina ha estat la meva sorpresa quan he vist apareixa la segona ratlleta. Aquest cop tinc un no sé que, que em fa pensar que estic embarassada, petits detalls i senyals que m'està donant el cos. Fa un parell de dies que no em trec el mal gust de boca, tot i que això no sé si voldrà dir alguna cosa, ja que amb l'embaràs anterior no m'havia passat. Un excés de suor, tot i que estem a l'estiu no he suat cap dia, i és curiós que quan baixen les temperatures jo començo a suar. El pit esquerre el tinc més gros que el dret i desde avui molt més sensibles. Això podria ser també psímptomes pre-mestruals. A part d'això cap símptome més, ni cansansi, ni mal d'ovaris, ni res que hagi de predir que hi ha un possible embaràs. Aquest vespre me'n tornaré a fer un altre i demà al matí provarem amb un test d'embaràs, en tinc dos.

Sensacions diferents.

No sabia quin titol posar-hi i al final m'he decidit per aquest però tampoc no ho tinc massa clar. Per on començar..... Doncs bé estic a meitat de cicle, dimecres i dijous em vaig fer test d'ovulació ja que sé més o menys quan ovulo, ja que normalment ho noto, aquest mes no he notat res de res, ni punxades ni molèsties, axiò va com va. Dimecres al matí i per la tarda em van sortir les dues línies marcades una més fluixeta que l'altre. Dijous em van sortir les dues linies molt marcades tant al mati com a la tarda i ahir pel matí una de les dues començava a ser més clareta. Això volia dir que dijous el test va donar positiu i que en el plaç de 24 o 48 hores ovularia, a hores d'ara no sento res de res, ni les molèsties dels mesos anteriors i sobretot els dolorets del primer cicle. Potser és perquè al estar uns dies de vacances no hi he pensat tant en el tema i estic molt més relaxada. Ara estic amb la actitud de, el que hagi de ser serà!

Segon cicle de recerca.

Finalment la regla va fer acte de presència el dia 2 de juliol, 1 dia abans del previst i durant el viatge cap a França, imagineu-vos 6 hores de cotxe, amb un mal d'ovaris increible i sense saber com posar-me. Durant varis dies vaig tenir coll avall que m'havia quedat embarassada però quan faltaven 2 o 3 dies perquè em vingués hi havia alguna cosa que em deia que no. Pensava que em sentiria decebuda o trista però tot el contrari, potser al ser fòra de casa de vacances dins meu preferia no voler estar embarassada, no sé. A més com que m'han passat tant ràpid els dies doncs ja torno a estar a punt d'ovular. El que tinc molt clar és que no em penso capficar com el mes anterior, el que hagi de ser serà!!!

Seguim esperant, tindrem novetats?

Aquesta incertesa és  una mica angoixant, sobretot per si se senten coses que potser no volen dir res i que s'han produït de forma sugestiva. Segueixo amb els mateixos psicosintomes, el que potser se m'ha accentuat una mica és la sensació de puja i baixa de la panxa, ara em fixo o noto segons quines olors i tinc una mica més de gana. La tibantor de la panxa segueix i la noto més dura i inflada al vespre. M'he comprat un test d'embaràs clearblue, i volia fer-lo servir divendres, però em sembla que m'esperaré a fer-me'l el dia que m'hauria de venir la regla que és diumenge, en cas que no vingui. Hagués preferit no sentir res i trobar-m'ho després, ja fos negatiu o positiu, ja que així suposo que no s'hi pensa tant en les senyals. Seguirem informant!

Seguim amb els psicosímtpomes?

Doncs sí, sembla que seguim igual notant coses extranyes quan potser és massa aviat. Segueixo amb aquest puja i baixa a la panxa, més al matí que a les tardes, punxades als ovaris de tant en tant. Se m'ha despertat una mica la gana i el que més m'ha cridat l'atenció és que han augmentat lleugerament els pits i al apretar una mica, però només una mica el pit dret, em surt llet. M'ha sobtat ja que la jana va deixar de prendre pit al setembre de l'any passat. Ha estat una sensació reconfortant tot i que sorprenent. Encara falten 8 dies perqueè em vingui la regla o no, je je. Aquesta incertesa em desespera, ja ja ja.

Psicosímptomes, ja? La que m'espera

Doncs si, a falta d'10 dies perquè faci acte de presència o no la regla començo a tenir molèsties, que amb anterioritat durant els periodes que havia ovulat no havia tingut. Desde l'ovulació lleugeres punxades a la zona dels ovaris, tot i que no és un dolor constant si que ho és sovint. I desde fa un parell de dies, tinc un puja i baixa a la panxa. Potser m'ha sentat malament alguna cosa i ja m'estic menjant el coco, si és que sóc un cas. No em trobo massa bé i a sobre avui toca revetlla, sort que la celebrem a casa. Bueno el que hagi de ser serà però no m'agrada amoïnar-me tant desde bon començament, això no és bo.

Haurem fet diana? ; )

Suposo que pensareu que sóc massa calculadora, però és que desde que vaig tenir a la Jana em conec molt millor el cos, és a dir que noto molt quan he d'ovular així que aquest cap de setmana he aprofitat al màxim, je je je. Dissabte diumenge i dimarts, pobret s'haurà sorprès del meu interés, ja que normalment no prenc la iniciativa.

L'únic que noto diferent de la resta dels mesos és que aquesta vegada he notat com unes punxades als ovaris durant l'ovulació. Potser sempre m'ha passat, però fins ara deuria ser imperceptible. Ara comencen els dies d'incertesa, però com que és el primer cicle que ho provem intentaré no angoixar-me, tot i que en mi és molt difícil. Ho sé per experiència ja que amb la Jana em vaig fer el test d'embaràs 1 dia abans de la falta. Però intuia que estava embarassada, augment de pits, més freqüencia per anar a lavabo. Tot i que no tenia cap símpotma més sabia que hi havia alguna cosa diferent, potser va ser intuició!

Tranquilitat absoluta

No sabia ben bé quin títol posar a l'entrada. La qüestió és que em pensava que després del neguit que em va suposar quedar-me embarassada de la Jana, ja que volia quedar-me depressa i ja, je je je i després del tràngul del part, creia que quan arribés el moment d'anar a buscar el germà/na seria igual o pitjor, doncs no ha estat així. Estic com en un núbol de pau i tranquilitat, amb el pensament de, quan hagi de venir vindrà. És una sensació molt estranya ja que la gent que em coneix sap que tinc poca paciència pel que els sorprendrà això. Potser també perquè aquest cap de setmana és el tercer aniversari de la Jana que no hi penso tant, tot i que quan em llevo al matí quasi és el primer pensament que tinc, el desig de tornar a ser mare, no com una obsessió sinó com el que he dit abans, un desig.

El desig d'un fill

M'he decidit a escriure aquest bloc perquè amb l'embaraç de la meva filla Jana em va quedar l'espina clavada. Una molt bona amiga em va aconsellar desde el principi fer una mena de diari, on recollís tota l'evolució de l'embaraç, sensacions i sentiments, canvis en el cos, en fi, tot el relatiu a l'embaraç. I aquest cop, tot i que encara no m'he quedat embaraçada vull començar desde aquest punt.

No vull entrar en detalls en l'embaraç ni el part de la Jana, ja que vull que aquest sigui el post del futur germà/na, només us diré que l'embaraç va anar molt bé, però el part no, o almenys aquest és el regust que tinc. Vaig sortir de l'hospital amb la sensació de que havien aprofitat la meva inexperiencia per fer el que van voler. Ja us dic que només és una sensació, no vull desmereixer el criteri ni la professionalitat dels metges, ni molt menys. Només que aquesta és la sensació que em va quedar.

Per començar la recerca d'aquest segon embaraç sembla diferent, no sé. No sé si es podria dir que amb més il.lusió que el primer, però em dóna aquesta sensació. Sempre he pensat que volia tenir més d'un fill, no volia fill únic, o cap o dos.

Ja fa un temps que m'estic prenent l'àcid fòlic, que recomanen que es prengui abans de quedar-se en estat. Ahir vaig tenir la revisió rutinària anual al ginecòleg. Em va dir que tot estava ok i que podia tirar endavant amb la recerca. Que estava a punt d'ovular per l'ovari esquerra i que en els propers dies es podria produir la fecundació en cas que ho volguessim. Així que li he pres la paraula i així ho farem.

Espero poder seguir aquest bloc ja que és un objectiu que fa molt temps que m'he marcat.