Tranquilitat absoluta

No sabia ben bé quin títol posar a l'entrada. La qüestió és que em pensava que després del neguit que em va suposar quedar-me embarassada de la Jana, ja que volia quedar-me depressa i ja, je je je i després del tràngul del part, creia que quan arribés el moment d'anar a buscar el germà/na seria igual o pitjor, doncs no ha estat així. Estic com en un núbol de pau i tranquilitat, amb el pensament de, quan hagi de venir vindrà. És una sensació molt estranya ja que la gent que em coneix sap que tinc poca paciència pel que els sorprendrà això. Potser també perquè aquest cap de setmana és el tercer aniversari de la Jana que no hi penso tant, tot i que quan em llevo al matí quasi és el primer pensament que tinc, el desig de tornar a ser mare, no com una obsessió sinó com el que he dit abans, un desig.