Seguim esperant, tindrem novetats?

Aquesta incertesa és  una mica angoixant, sobretot per si se senten coses que potser no volen dir res i que s'han produït de forma sugestiva. Segueixo amb els mateixos psicosintomes, el que potser se m'ha accentuat una mica és la sensació de puja i baixa de la panxa, ara em fixo o noto segons quines olors i tinc una mica més de gana. La tibantor de la panxa segueix i la noto més dura i inflada al vespre. M'he comprat un test d'embaràs clearblue, i volia fer-lo servir divendres, però em sembla que m'esperaré a fer-me'l el dia que m'hauria de venir la regla que és diumenge, en cas que no vingui. Hagués preferit no sentir res i trobar-m'ho després, ja fos negatiu o positiu, ja que així suposo que no s'hi pensa tant en les senyals. Seguirem informant!

Seguim amb els psicosímtpomes?

Doncs sí, sembla que seguim igual notant coses extranyes quan potser és massa aviat. Segueixo amb aquest puja i baixa a la panxa, més al matí que a les tardes, punxades als ovaris de tant en tant. Se m'ha despertat una mica la gana i el que més m'ha cridat l'atenció és que han augmentat lleugerament els pits i al apretar una mica, però només una mica el pit dret, em surt llet. M'ha sobtat ja que la jana va deixar de prendre pit al setembre de l'any passat. Ha estat una sensació reconfortant tot i que sorprenent. Encara falten 8 dies perqueè em vingui la regla o no, je je. Aquesta incertesa em desespera, ja ja ja.

Psicosímptomes, ja? La que m'espera

Doncs si, a falta d'10 dies perquè faci acte de presència o no la regla començo a tenir molèsties, que amb anterioritat durant els periodes que havia ovulat no havia tingut. Desde l'ovulació lleugeres punxades a la zona dels ovaris, tot i que no és un dolor constant si que ho és sovint. I desde fa un parell de dies, tinc un puja i baixa a la panxa. Potser m'ha sentat malament alguna cosa i ja m'estic menjant el coco, si és que sóc un cas. No em trobo massa bé i a sobre avui toca revetlla, sort que la celebrem a casa. Bueno el que hagi de ser serà però no m'agrada amoïnar-me tant desde bon començament, això no és bo.

Haurem fet diana? ; )

Suposo que pensareu que sóc massa calculadora, però és que desde que vaig tenir a la Jana em conec molt millor el cos, és a dir que noto molt quan he d'ovular així que aquest cap de setmana he aprofitat al màxim, je je je. Dissabte diumenge i dimarts, pobret s'haurà sorprès del meu interés, ja que normalment no prenc la iniciativa.

L'únic que noto diferent de la resta dels mesos és que aquesta vegada he notat com unes punxades als ovaris durant l'ovulació. Potser sempre m'ha passat, però fins ara deuria ser imperceptible. Ara comencen els dies d'incertesa, però com que és el primer cicle que ho provem intentaré no angoixar-me, tot i que en mi és molt difícil. Ho sé per experiència ja que amb la Jana em vaig fer el test d'embaràs 1 dia abans de la falta. Però intuia que estava embarassada, augment de pits, més freqüencia per anar a lavabo. Tot i que no tenia cap símpotma més sabia que hi havia alguna cosa diferent, potser va ser intuició!

Tranquilitat absoluta

No sabia ben bé quin títol posar a l'entrada. La qüestió és que em pensava que després del neguit que em va suposar quedar-me embarassada de la Jana, ja que volia quedar-me depressa i ja, je je je i després del tràngul del part, creia que quan arribés el moment d'anar a buscar el germà/na seria igual o pitjor, doncs no ha estat així. Estic com en un núbol de pau i tranquilitat, amb el pensament de, quan hagi de venir vindrà. És una sensació molt estranya ja que la gent que em coneix sap que tinc poca paciència pel que els sorprendrà això. Potser també perquè aquest cap de setmana és el tercer aniversari de la Jana que no hi penso tant, tot i que quan em llevo al matí quasi és el primer pensament que tinc, el desig de tornar a ser mare, no com una obsessió sinó com el que he dit abans, un desig.

El desig d'un fill

M'he decidit a escriure aquest bloc perquè amb l'embaraç de la meva filla Jana em va quedar l'espina clavada. Una molt bona amiga em va aconsellar desde el principi fer una mena de diari, on recollís tota l'evolució de l'embaraç, sensacions i sentiments, canvis en el cos, en fi, tot el relatiu a l'embaraç. I aquest cop, tot i que encara no m'he quedat embaraçada vull començar desde aquest punt.

No vull entrar en detalls en l'embaraç ni el part de la Jana, ja que vull que aquest sigui el post del futur germà/na, només us diré que l'embaraç va anar molt bé, però el part no, o almenys aquest és el regust que tinc. Vaig sortir de l'hospital amb la sensació de que havien aprofitat la meva inexperiencia per fer el que van voler. Ja us dic que només és una sensació, no vull desmereixer el criteri ni la professionalitat dels metges, ni molt menys. Només que aquesta és la sensació que em va quedar.

Per començar la recerca d'aquest segon embaraç sembla diferent, no sé. No sé si es podria dir que amb més il.lusió que el primer, però em dóna aquesta sensació. Sempre he pensat que volia tenir més d'un fill, no volia fill únic, o cap o dos.

Ja fa un temps que m'estic prenent l'àcid fòlic, que recomanen que es prengui abans de quedar-se en estat. Ahir vaig tenir la revisió rutinària anual al ginecòleg. Em va dir que tot estava ok i que podia tirar endavant amb la recerca. Que estava a punt d'ovular per l'ovari esquerra i que en els propers dies es podria produir la fecundació en cas que ho volguessim. Així que li he pres la paraula i així ho farem.

Espero poder seguir aquest bloc ja que és un objectiu que fa molt temps que m'he marcat.