Els canvis que torna a experimentar el meu cos

Ja han passat 5 dies desde el neixement de la Mariona, i les úniques molèsties que tinc són a vegades tibantor a la part baixa de la panxa i una mica de coisor a la vagina. El problema que tinc és que em costa molt anar de ventre i a sobre em fa una mica de por el tema de que si apreto massa els punts em puguin fer mal. Per això penso que també el dolor de la panxa pot venir d'això. És una passada la diferencia de recuperació d'una cessària a un part natural, tot i que si estic molta estona dreta em fa mal l'esquena, no te color als dolors que vaig estar sentint durant molt temps amb la recuperació anterior. Em sento molt activa, tot i que encara no arribo a tot, les ganes hi són.

Els moments i dies posteriors

Un cop ens van pujar a mi i a la Mariona a l'habitació, les infemeres i auxiliars em deien, però tu acabes de parir?????? No estava gens inflada ni se'm veia cansada. La Mariona va néixer a les 22:30 del dijous 9 d'agost i portava desperta desde les 2 de la matinada, no em sentia gens cansada, estava pletòrica, eufòrica amb l'adrenalina per els núvols. A les 23:15 aproximadament ja erem a l'habitació. Les infemeres em van comentar que si tenia ganes d'anar al lavabo que les cridés ja que al tenir la peridural podria ser que no em pogués aixecar del llit. Sobre les 2 de la matinada i sense poder dormir per el cúmul de sensacions vaig sentir ganes d'anar al lavabo, al venir les infermeres em van dir vinga doncs farem servir la cunya i jo els vaig dir ni parlar-ne, puc caminar, i se'ls van posar els ulls com taronjes. He de dir que em va costar, tenia por per el tema dels punts, però no va ser tant com m'esperava. Em van ensenyar a fer les cures i neteges i cap al llit un altre cop. Sobre les 4 tenia moltissima set i gana, finalment em van deixar beure una mica d'aigua i com que em va sentar bé, vaig poder menjar un iogurt. La Mariona ja havia mamat i dormia com una soca. Va ser una nit molt plàcida i tranquila, tot i que jo amb prou feines vaig poder dormir.

Al matí no em sentia massa cansada, encara em duraba el  nerviosisme de la nit anterior.

Durant el matí vem rebre les visites dels familiars, jo no em podia estar al llit, necessitava moure'm i veure a la meva altra princesa, volia veure la seva reacció, el trobament entre les germanes.

El primer moment va ser com em pensava, la Jana es mostraba distant, però al cap d'una estona ja va adonar-se de la situació i es va relaxar.

La meva mare al veure'm va dir però jo vas dreta??????  Cada cop em trobava millor, pel que vaig pensar que dissabte al matí em donarien l'alta. Al venir-me a fer el control el divendres al vespre vaig preguntar a quina hora em donarien l'alta i em van contestar què????? Fins diumenge res, i jo jolines però si ja em trobo bé i només vull marxar cap a casa.

El dissabte se'm va fer etern, la nit va ser relativament tranquila, ja que encara ens estem adaptant a la lactància però vaig poder descansar. Només volia marxar. 

Diumenge dia 12 em vaig despertar comptant els minuts que faltaven per marxar i fins ben bé al migdia no vem poder marxar.

El gran dia per fi va arribar!!!!

L'última entrada que vaig fer no vaig pensar que fos la última abans del part, però finalment ho va ser.

El dimecres dia 8 d'agost me'n vaig anar a dormir tant normal. Durant la nit acostumaba a llevar-me entre 2 i tres cops a fer un pipi. Sobre les 2 de la matinada vaig anar al labavo i vaig fer pipi tant normal, però al tornar al llit vaig notar una molèstia extranya, però no li vaig donar cap importància. Però les molèsties no marxaven i eren constants, desde un principi cada 5-8 minuts, com que no havia experimentat abans cap contracció vaig pensar que potser ho eren. Al cap d'un parell d'hores sense dormir vaig volguer saber a través d'internet quina era la sensació que es té quan et ve una contracció i s'assimilava força al que sentia. No era un dolor intens però si molest. A les 5 vaig despertar al meu marit i li vaig comentar i vem decidir que com que ja portava unes 3 hores amb dolors constants doncs que ens acostariem a l'hospital. Dit i fet, em vaig donar una dutxa tranquilament i quan van arribar els meus pares per quedar-se amb la Jana vem anar cap a la clínica. Un cop allà els dolors es feien més intensos i havia de parar-me quan em venien. La ginecologa de guàrdia em va dir que només estava dilatada d'un dit i que la cosa podia anar per llarg o fins i tot aturar-se, però ja havia començat a perdre el tap mucós així que com a molt en dos o tres dies podia posar-me de part.

Vem anar tranquilament cap a casa i el meu marit va anar a treballar, ja que la ginecologa li va dir que ho fes tranquilament, que no seria pas tant inminent. 

Durant el matí vaig seguir tenint els dolors constants i vaig intentar descansar una mica, tot i que no vaig arribar a dormir vaig sentir una mica d'alleugement del dolor.

Entre les 11-12 del migdia vaig notar que les contraccions s'espaiaven una mica però cada cop eren més i més doloroses, la Jana pobreta quan veia que estava desencaixada de dolor només feia que donar-me atencions i intentava treure'm el dolor a la seva manera.

Sobre la 13 vaig trucar al meu marit i li vaig dir que no calia que corrés però que no s'entretingués, que el dolor ja es feia insuportable.

Vaig intentar menjar alguna cosa i va ser totalment impossible.

Un cop va arribar el meu marit, ell va dinar i vem tornar a anar cap a l'hospital, aquest cop veient les estrelles cada cop que em venia una contracció.

Un cop a l'hospital, eren les 15:30, em van dir que estava de dos dits i que ara si que havia començat el part,  i que si volia la peridural havia d'esperar a estar una mica més dilatada. Jo només volia que el dolor s'aturés, no em veia capaç de tirar endavant amb aquell patiment. Després de 2 interminables hores de desgarrador dolor, no sé com descriure'l però jo només volia cridar i plorar al mateix temps. Sentia impotencia pel fet de no saber controlar la situació, si és que ho havia de fer.

Al cap d'una estona com que no havia trencat aigües, em van trencar la bossa i no vaig notar cap dolor ni molèstia.

Sobre les 17:30 em van posar la peridural i el canvi va ser radical, la situació estava sota el meu control, només notava alleugement del dolor, però les sensacions hi eren totes, les cames les podia moure i per fi vaig poder descansar una mica.
Al cap d'un parell d'hores, vaig començar a notar molèsties a la part dreta de l'angonal i moltes ganes d'apretar, tot normal. Em van explicar que el caparró de la Mariona es començaba a encaixar i que era molt bona senyal. Em van dir que aquesta sensació l'havia de sentir però no tenia perquè notar dolor.
Al cap d'una estona la molèstia es va transformar en dolor molt intens. Al comentar-ho amb una de les infermeres em van dir, "este dolor lo tienes que aguantar, la epidural no te lo quitará", va ser molt brusca i em va fer sentir com si no sabés distingir que era un dolor i que una molèstia.
En fi, el dolor cada cop era més intents, però jo anava aguantant com podia. L'anestesista anava passant sovint preguntant com anava, i li vaig comentar el que em passava, i ella em va dir que no tenia perque notar aquest dolor, que la sensació l'havia de tenir però no aquest dolor. Em va posar mitja dosi més de peridural i la cosa va canviar radicalment.
Sobre les 21:00 la llevadora va venir i em va dir, "que, ja estàs llesta per parir? perquè la Mariona ja vol sortir", quin cúmul de sensacions, l'embaràs arribava a la fi, i potser podria tenir el meu "part desitjat". Estava feliç, impacient.
El meu marit es va canviar i em van passar al paritori, l'adrenalina la tenia pels núvols, i pensava aquest cop si que podré parir, per fi!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Li vaig preguntar a la llevadora si em podrien posar un mirall per veure com sortia la Mariona i va comentar-me, que com que venia d'una cesària prèvia potser haurien de fer alguna maniobra, ja que hi havia una cicatriu i que no seria agradable de veure, que volia veure primer com començava l'expulsiu. Després d'empènyer un parell de cops la llevadora va dir que acostessin el mirall, i va dir-me noia prepara't que la Mariona té pressa per sortir.
Em va agafar la mà i va dir-me mira bonica aquest és el seu caparró.
El meu cos començava a estar fora de si, desitjava tenir als meus braços a la meva estimada filla. Després d'empènyer literalment 3 cops més neixia la Mariona, només van ser 15 minuts però els més intensos de la meva vida. Per fi m'havia tret l'espina que tenia clavada al meu cor.
HAVIA POGUT PARIR I PARIR COM JO VOLIA.
Van haver de fer-me una petita episiotomia amb 4 puntets.
En cap moment es van emportar a la mariona, al cap d'uns 15 minuts de tenir-la a sobre només la van agafar per netejar-me-la i tornar-me-la de seguida.
Vull donar les gràcies a tot l'equip de l'Hospital de Mollet que em va atendre, desde les infermeres, auxiliars, tothom, per mi són unes bellissimes persones, les quals em van fer sentir una dona que controlava el moment, una dona valenta, una dona important, en definitiva una dona per damunt de tot.

38 setmanes

El final tant esperat ja s'acosta, però tot d'una pors i alegries s'uneixen. Tinc moltes ganes d'arribar a les 40 setmanes, ja que com que amb la jana em van programar una cessàrea a la setmana 37 + 4 doncs no vaig poder gaudir d'aquest gran moment.

De moment la mariona està molt bé dins la panxona de la mare, amb prou feines noto molèsties, contraccions crec que encara no sé ni que són.Si que em costa estar dreta però res que no es pugui solucionar amb un bon sofà : ). Suposo que a partir d'ara i sobretot la propera setmana augmentaran les trucades sobre, encara no? Ja està?, je je je. En fi, ara això està més que fet o sigui que surti quan vulgui sortir.

Recta final

Quina vergonya quan he vist que desde el febrer no havia fet cap entrada!!!!!! Però bueno tampoc tenia massa coses a explicar, i com ja veieu han passat els mesos volant. 

Finalment tornarem a tenir una nena que es dirà Mariona

Fins el 21 de juny tot va anar com una seda, amb 32 setmanes pesava aproximadament 1.925 gr, molt bé. Ens van donar llum verda per marxar de vacances, però em vaig cansar més del compte i a l'ecografia que em van fer el 12 de juliol pesava 2.100gr, total que amb prou feines havia agafat 175 gr en tres setmanes i vaig pensar ja hi tornem a ser la cosa s'ha parat i cabrà la possibilitat de tornar a reviure tot el que vaig passar amb la Jana.

El ginecoleg em va dir que fes el màxim de repós i que en una setmana repetiriem la ecografia i quina sorpresa va ser la meva quan em van dir que pesava aproximadament 2.432 gr, els ulls se'm van omplir de llàgrimes, em vaig emocionar moltissim. Em van dir que seguís igual que reposés al màxim i que em deixés mimar molt i més, en definitiva que visqués com un majarajá.

Ara aniré fent més entrades, ja que la cosa s'acosta al final, estic de 36 setmanes + 1 dia, la data prevista del part es segueix mantenint per el 15 d'agost.

I avui ecografia de les 12 setmanes!!!!

Aquesta tarda tinc l'ecografia de les 12 setmanes i la "interpretació" dels primers anàlisis. Els dies passen volant, però fins que no arriba el dia de la visita no hi penso massa que diguem. M'omplen de pors, i angoixes. Últimament només sento males notícies d'embarassos de persones conegudes, i és innevitable que m'afectin. Ja sé que cada persona és un món, però no treu que estigui plena d'inseguretats. He aconseguit que la Jana mostri interés per l'embaraç, tampoc no tinc massa clar que és el que entén, però almenys avui quan li he dit d'aqui una estoneta anirem a veure el nen que la mama té a la panxa, em voldràs acompanyar? I ella no ha dubtar ni un moment i m'ha dit i tant que si, això m'ha posat molt i molt contenta. És un gran pas perquè fins ara si havia posat molt de cul amb el tema. Fa uns dies em va donar per tornar a mirar el documental del National Geographic sobre el ventre matern i em va dir que ella també el volia veure, jo la vaig deixar i vaig intentar explicar-li amb un llenguatge planer tot el que sortia al documental. I ara de tant en tant em diu, "mama vull veure la pelicula del bebe de la panxa de la mama" ;)

1ª Ecografia

Sé que vaig una mica tard, ja que la primera ecografia me la van fer el passat dia 27 de desembre, però és que no he tingut temps de res!!!! Doncs de moment tot està perfecte, medeix 76 mm, en ve un de sol, que això també és un consol i em tenia una mica amoïnada i que sobre la setmana 10 que serà a partir del dia 18 de gener m'he de fer l'analítica de la triple screening. Això és un no parar, je je je. De moment segueixo amb els marejos i nausees o sigui que paciència, esperem que això acabi aviat.

Us deixo les primeres fotos del cigronet ;)!