Un cop ens van pujar a mi i a la Mariona a l'habitació, les infemeres i auxiliars em deien, però tu acabes de parir?????? No estava gens inflada ni se'm veia cansada. La Mariona va néixer a les 22:30 del dijous 9 d'agost i portava desperta desde les 2 de la matinada, no em sentia gens cansada, estava pletòrica, eufòrica amb l'adrenalina per els núvols. A les 23:15 aproximadament ja erem a l'habitació. Les infemeres em van comentar que si tenia ganes d'anar al lavabo que les cridés ja que al tenir la peridural podria ser que no em pogués aixecar del llit. Sobre les 2 de la matinada i sense poder dormir per el cúmul de sensacions vaig sentir ganes d'anar al lavabo, al venir les infermeres em van dir vinga doncs farem servir la cunya i jo els vaig dir ni parlar-ne, puc caminar, i se'ls van posar els ulls com taronjes. He de dir que em va costar, tenia por per el tema dels punts, però no va ser tant com m'esperava. Em van ensenyar a fer les cures i neteges i cap al llit un altre cop. Sobre les 4 tenia moltissima set i gana, finalment em van deixar beure una mica d'aigua i com que em va sentar bé, vaig poder menjar un iogurt. La Mariona ja havia mamat i dormia com una soca. Va ser una nit molt plàcida i tranquila, tot i que jo amb prou feines vaig poder dormir.
Al matí no em sentia massa cansada, encara em duraba el nerviosisme de la nit anterior.
Durant el matí vem rebre les visites dels familiars, jo no em podia estar al llit, necessitava moure'm i veure a la meva altra princesa, volia veure la seva reacció, el trobament entre les germanes.
El primer moment va ser com em pensava, la Jana es mostraba distant, però al cap d'una estona ja va adonar-se de la situació i es va relaxar.
La meva mare al veure'm va dir però jo vas dreta?????? Cada cop em trobava millor, pel que vaig pensar que dissabte al matí em donarien l'alta. Al venir-me a fer el control el divendres al vespre vaig preguntar a quina hora em donarien l'alta i em van contestar què????? Fins diumenge res, i jo jolines però si ja em trobo bé i només vull marxar cap a casa.
El dissabte se'm va fer etern, la nit va ser relativament tranquila, ja que encara ens estem adaptant a la lactància però vaig poder descansar. Només volia marxar.
Diumenge dia 12 em vaig despertar comptant els minuts que faltaven per marxar i fins ben bé al migdia no vem poder marxar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada