El desig d'un fill

M'he decidit a escriure aquest bloc perquè amb l'embaraç de la meva filla Jana em va quedar l'espina clavada. Una molt bona amiga em va aconsellar desde el principi fer una mena de diari, on recollís tota l'evolució de l'embaraç, sensacions i sentiments, canvis en el cos, en fi, tot el relatiu a l'embaraç. I aquest cop, tot i que encara no m'he quedat embaraçada vull començar desde aquest punt.

No vull entrar en detalls en l'embaraç ni el part de la Jana, ja que vull que aquest sigui el post del futur germà/na, només us diré que l'embaraç va anar molt bé, però el part no, o almenys aquest és el regust que tinc. Vaig sortir de l'hospital amb la sensació de que havien aprofitat la meva inexperiencia per fer el que van voler. Ja us dic que només és una sensació, no vull desmereixer el criteri ni la professionalitat dels metges, ni molt menys. Només que aquesta és la sensació que em va quedar.

Per començar la recerca d'aquest segon embaraç sembla diferent, no sé. No sé si es podria dir que amb més il.lusió que el primer, però em dóna aquesta sensació. Sempre he pensat que volia tenir més d'un fill, no volia fill únic, o cap o dos.

Ja fa un temps que m'estic prenent l'àcid fòlic, que recomanen que es prengui abans de quedar-se en estat. Ahir vaig tenir la revisió rutinària anual al ginecòleg. Em va dir que tot estava ok i que podia tirar endavant amb la recerca. Que estava a punt d'ovular per l'ovari esquerra i que en els propers dies es podria produir la fecundació en cas que ho volguessim. Així que li he pres la paraula i així ho farem.

Espero poder seguir aquest bloc ja que és un objectiu que fa molt temps que m'he marcat.